En aquesta secció l'Espai del Peix proposa un conjunt de receptes de cuina marinera tradicional elaborades amb peix del territori.
Moltes d'elles provenen de la tradició marinera i del coneixement popular de la comunitat pesquera. Altres han estat proposades i elaborades per cuiners de barca locals, familiars de pescadors i restauradors de Palamós i el Baix Empordà.
Sinònims: Congre de fang, Congre roquer, Congre de forat
Màxima 300 cm; comuna de 60 a 150 cm.
Cos molt allargat, serpentiforme. Pell sense escates. Cap cònic i musell arrodonit. Aletes pectorals presents, situades darrere el cap. Coloració general grisa.
Carn relativament apreciada. Es pesca amb tresmalls de fons, d?arrossegament, palangres i fusell submarí. No està regulada ni té talla mínima legal.
Viu solitària, amagada entre les roques litorals o sobre fons fangosos, dels 0 als 500 m de profunditat. D’activitat nocturna, s’alimenta de peixos, crustacis, pops i sèpies. Es reprodueix un sol cop a la vida, a l’estiu. Maduresa sexual als 5-15 anys. Les femelles ponen de 3 a 8 milions d’ous. Viu a la Mediterrània, i a l’Atlàntic oriental, des de Noruega i Islàndia fins al Senegal, incloses les illes Açores, Madeira i Canàries.
Espècie important a la llotja de Palamós. Anualment se subhasten entorn a 7,5 tn de congre, amb un preu mig 2,5 €/kg. La part central és molt apreciada per elaborar en suquets i altres caldos de peix.
Màxima 80 cm. al Mediterrani, comuna de 20 a 50 cm
Cos alllargat. Musell curt i arrodonit. Primera aleta dorsal més gran que la segona. Color marró clar al dors, crema al ventre, amb nombroses taques fosques.
Poc valor comercial. Es pesca amb arrossegament, tresmall, línies de mà i palangre. No està regulada ni té talla mínima legal.
Viu en fons de sorra, grava fina o fang dels 40 als 612 m de fondària. Es reprodueix de novembre a juliol. Ous protegits per una càpsula. S'alimenta de crancs, gambes, cucs, peixos i mol?luscs. Es troba a la Mediterrània i, a l?Atlàntic, de Noruega al golf de Guinea.
És una espècie que darrerament ha anat guanyant en importància a la llotja de Palamós. Els pescadors la comercialitzen pelada. L'any 2013 es van subhastar 3 tn a uns 2,6 €/kg.
Sinònims: Popet, Polp blanc
Màxima longitud del mantell 16 cm en femelles i mascles fins als 11 cm.
Mantell arrodonit i ample, amb nombroses verrucositats. Cos més estret que el mantell. Braços relativament curts. Femelles molt més grans que els mascles. Color variable segons on visquin, de to groguenc, ataronjat, vermellós o vermell marronós amb taques de color òxid.
Gran valor comercial. Es pesca amb arts d’arrossegament. No està regulada ni té talla mínima legal.
Viu en grup en fons sorrencs i fangosos entre 10 i 770 m de profunditat. Es reprodueix de març a agost. Ous dipositats en cordons i fixats al substrat. Viu entre 15 i 20 mesos. S’alimenta de crustacis, mol·luscs i peixos. Es troba a la Mediterrània occidental i part de l'oriental, i a l'Atlàntic, d’Islàndia al Marroc.
És una de les principals espècies per volum de la llotja de Palamós. L’any 2013 es van pescar 49 tn, amb un preu mig en subhasta de 2,69 €/kg. A la cuina és relativament apreciat. Es poden elaborar nombroses propostes gastronòmiques.
Màxima 20 cm; comuna de 5 a 15 cm.
Cos allargat i prim, amb el cap cònic. Ulls grossos. La boca és molt gran i s?obre a la part ventral del cap. L'aleta dorsal és curta i situada cap a la meitat del cos. Coloració del dors blau verdós amb els flancs platejats i el ventre blanquinós. Aleta caudal vorejada de fosc.
Carn molt apreciada. Després de la sardina, és l?espècie més capturada del litoral català. Es pesca amb arts d?encerclament i, ocasionalment, amb l?arrossegament. Talla mínima legal de captura: 9 cm.
Viu entre dues aigües i a prop de la costa. A l'hivern se la troba entre els 100 i 250 m de profunditat. Entra a les llacunes on l'aigua és de baixa salinitat. Forma grans bancs migradors. S'alimenta de petits organismes que floten a l'aigua (plàncton). No viu més de 3 anys. Es reprodueix a l'estiu i a principis de la tardor. Es troba a la Mediterrània i a l'Atlàntic oriental, d'Escandinàvia fins a Mauritània, incloses les illes Canàries.
A Palamós, la flota d'encerclament local va capturar 282 tn d'anxova, que es van comercialitzar en subhasta a un preu mig de 1,86€/kg.
Pota voladora (ES) Encornet rouge (FR) Broadtail squid (EN)
Màxima 27 cm (femelles) i 20 cm (mascles), comuna de 15 a 22 cm.
Mantell llarg i estret. Longitud de les aletes: 35% de la del mantell i amplada un 55-60%.
Gran interès comercial. Es pesca amb arts d'arrossegament i soltes. No està regulada ni té talla mínima legal.
Viu entre la superfície i els 1.100 m de fondària. De dia sobre el fons i de nit, entre dues aigües. Es reprodueix tot l'any, amb un pic de reproducció a la primavera i un altre a la tardor. Viu de 12 a 18 mesos. S'alimenta de crustacis, peixos i d'altres pops i sèpies. Es troba a la Mediterrània, i a l'Atlàntic oriental, del mar del Nord al golf de Guinea.
Es pot confondre amb el calamar. A la cuina és un producte molt versàtil, nutritiu i econòmic.
Màxima 25 cm; comuna de 15 a 20 cm.
Cos allargat i lleugerament aplanat lateralment. Cap cònic. Escates primes i platejades repartides per tot el cos, a excepció del cap. Ulls grossos. Boca petita. Una aleta dorsal situada cap a la meitat del cos. Aleta caudal bifurcada. Coloració del dors verd blavós amb els costats daurats que passen a blancs argentats al ventre.
Espècie molt popular. Es pesca amb l'art d'encerclament. Talla mínima legal de captura: 11 cm.
Neda entre dues aigües, formant grans bancs, a prop de la costa i fins als 180 m de profunditat. A la nit s'apropa a la superfície. S'alimenta d'organismes que floten a l'aigua (plàncton). Es reprodueix de setembre a juny (Mediterrània) i de juny a agost (mar Negra). Es troba a la Mediterrània, a la mar Negra i a l'Atlàntic oriental des de Gibraltar a Mauritània. De Gibraltar a Noruega hi viu una subespècie semblant.
És una de les principals espècies pesqueres del port de Palamós en termes de captura i valor econòmic. L'any 2013 es van pescar 333,5 tn de sardina, que van generar un valor de 680.000€, amb un preu mig en subhasta de 2 €/kg.
En els darrers anys, els beneficis per a la salut del peix blau ha revaloritzat el seu consum.
Calories 153
Proteïnes (g) 17,1
Greixos totals (g) 9,4
Ferro (mg) 2,7
Magnesi (mg) 25,1
Potasi (mg) 20
Fósfor (mg) 258
Iode (mg) 29
B3 o niacina (mg) 6,4
B9 o àcid fòlic (mcg) 8,7
B12 o cianocobalamina (mcg) 28,4
Vitamina A (mcg) 62,9
Vitmamina D (mcg) 7,9
Vitmamina E o tocoferol (mcg) 1,6
màxima 50 cm; comuna de 15 a 30 cm.
Cos allargat, fusiforme i lleugerament aplanat lateralment. Ulls grans i rodons. Tres aletes dorsals (a la part superior del cos) i dues aletes anals (a la part inferior del cos). Coloració gris marronós o blavós, més clara a la regió ventral. Cavitat bucal blava o lilosa.
Carn poc apreciada. Es pesca amb arts d'arrossegament i amb palangres de fons. Talla mínima legal de captura: 15 cm.
Viu entre dues aigües (a la nit) o a prop del fons fangós (durant el dia), entre els 80 i els 800 m de profunditat. Forma bancs particularment densos a l'estiu. S'alimenta de petits crustacis i rarament de peixos. Es reprodueix a partir del mes de febrer. Es troba a la Mediterrània occidental i, a l'Atlàntic oriental, des d'Islàndia fins al Marroc.
Una de les principals espècies pesqueres de Palamós. L'any 2013 es van pescar 72 tn de maire, amb un preu a la subhasta de 2,16 €/kg.
Energia 75,9 kcal
Proteïnes 17,4 g
Lípids (gr) 0,7 g
Ácidos grasos saturados 0,18 g
Colesterol 46 mg
Màxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm.
Cos fusiforme, allargat i una mica aplanat lateralment. Boca gran. Base de la cua (peduncle caudal) molt prim. Aleta caudal molt bifurcada. Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament obliqües. Part inferior dels costats i ventre argentats.
Carn amb interès comercial. Es pesca amb arts d'encerclament, tresmall, línies de mà, curricà i palangre. No està regulada ni té talla mínima legal.
Neda, formant moles, entre dues aigües, dels 0 als 200 m de fondària. Es reprodueix de maig a juliol. S'alimenta de sorells, sardines, verats i llisses. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. I a les dues ribes de l'Atlàntic.
A Palamós és una espècie relativament abundant. Es pesca principalment a la primavera.
El bonítol és considerat una espècie de peix blau amb un alt contingut en greix, d’aproximadament el 6%. El seu greix és ric en omega-3. Compta amb valors importants de vitamina B2, B9 i especialment B13. Aporta potasi, fòsfor, magnesi, ferro i iode. No és apte per persones amb gota.
màxima 50 cm fins a la forca de la caudal, comuna de 20 a 40 cm.
Cos robust, allargat i una mica aplanat lateralment. Cos sense escates, a excepció d?una zona triangular situada darrere el cap. Color blau brillant al dors, amb 15 bandes fosques, amples i gairebé verticals. Ventre blanc.
Carn amb molt d'interès comercial. Es pesca amb arts d'encerclament, tresmall, línies de mà, curricà i palangre. No està regulada ni té talla mínima legal.
Neda a mar oberta, més o menys a prop de la costa, formant grans bancs. Es reprodueix de novembre a agost. S'alimenta de petits peixos, crustacis i calamars. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra; també a les dues ribes de l'Atlàntic.
A Palamós és un espècie molt abundant. L'any 2013 es van vendre 23 tn de melva, a preu mig en subhasta de 1,8 €/kg, dels més baixos de totes les espècies comercialitzades.
Cos robust i aplanat. La projecció del mantell sobre el cap forma un angle més obert que a sepia elegans. Tentacles robustos. Coloració variable, d'un marró grisenc molt pàl'lid a un marró fosc tacat de negre.
Viu sobre fons sorrencs, fangosos, o coberts d'algues i Posidonia, dels 0 als 200 m de profunditat. Posta durant tot l'any, sobretot de febrer a octubre. Ous amb l'embolcall negre. Viu de 18 a 30 mesos. S'alimenta de gambes, crancs i peixos. Es troba a la Mediterrània, i a l'Atlàntic, d'Escandinàvia al Marroc.
Gran interès comercial. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmall, palangre, gàbies, nanses, línies de mà i potera. No està regulada ni té talla mínima legal.Tallesmàxima longitud del mantell 35 cm, comuna de 15 a 25 cm
Lophius piscatorius (Linnaeus, 1758)
ES Rape
FR Baudroie commune
EN Angler
Granota de mar, Buldroi, Rap blanc
Cos molt aplanat verticalment, amb el cap fort i ample i la cua estreta. Pell sense escates. Boca immensa, amb dents fortes, còniques i ben visibles. El filament pescador, situat entre la boca i els ulls, acaba en un lòbul bifurcat. Aletes pectorals grans, localitzades als costats del cap. Color marró o verd oliva, més o menys tacat. Pell de la cavitat abdominal blanca.
Viu sobre fons sorrencs i fangosos entre els 20 i els 500 m. S'alimenta de peixos. Es reprodueix entre febrer i juliol. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega fins a Gibraltar.
Menys valorada comercialment que el rap vermell (Lophius budegassa). Es pesca amb arts d'arrossegament, palangres de fons i tresmalls. Talla mínima legal de captura: 30 cm.Tallesmàxima 200 cm; comuna de 20 a 100 cm.
Phycis blennoides (Brünnich, 1768)
ES Brótola de fango
FR Phycis de fond
EN Greater forkbeard
Fura, Molla, Mòllera, bròtola, Mòllera pigada, Mòllera pigallada
Cos allargat, més gros per davant. Ulls grans i rodons. Boca relativament gran, amb un barbilló sota la mandíbula. Dues aletes dorsals (a l'esquena) i una aleta anal (darrere l'abdomen). Les aletes ventrals són llargues i filamentoses. Coloració general gris (als joves) o gris rosat (als adults). Aletes vorejades de negre. Sovint una taca fosca a la meitat de la segona aleta dorsal.
Viu per sobre dels fons sorrencs o fangosos des dels 60 als 1.200 m. S'alimenta de petits crustacis i, rarament, de peixos. Es reprodueix de gener a maig. Es troba a la Mediterrània occidental i, a l'Atlàntic oriental, des de Noruega i Islàndia fins al Marroc.
Carn tova i relativament apreciada. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons. No està regulada ni té talla mínima legal.
Máxima 80 cm; común de 20 a 40 cm.
Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758)
Cos allargat i fusiforme. Cap gros, aplanat dorsalment. Ulls grans i rodons. Boca gran amb dents fines i punxegudes. Color gris argentat més fosc a l'esquena. La regió ventral i els costats són blancs amb tonalitats argentades. Mucosa bucal grisa als joves i més fosca als adults.
Es troba damunt dels fons fangosos entre 25 i 370 m, però pot trobar-se fins als 1.000 m. Durant el dia viu molt a prop del fons, però a la nit puja a aigües més superficials. S'alimenta de sardina, seitó, maire, calamar i crustacis. A la Mediterrània es reprodueix al llarg de tot l'any i, sobretot, a la primavera i a l'hivern. Es troba a la Mediterrània i, a l'Atlàntic oriental, de Noruega a Mauritània.
Molt valorada comercialment. Es pesca amb l'arrossegament, palangres de fons, soltes i tresmalls. Talla mínima legal de captura: 20 cm.
Màxima 130 cm (110 cm a la Mediterrània); comuna de 12 a 60 cm.
Scomber scombrus (Linnaeus, 1758)
ES Caballa del Atlántico FR Maquereau commun EN Atlantic mackerel
Cavalla; Guillamons; Guillem; Bisso; Gallimons; Verado;
Cos allargat i una mica aplanat lateralment. Musell cònic. Ulls recobertes d'una parpella adiposa. Color blau brillant al dors, amb una sèrie de línies fosques. Costats de to metàl'lic. Part inferior dels costats i ventre blancs, sense taques.
Neda, formant moles fins i tot amb les sardines, entre la superfície i els 250 m de fondària. Es reprodueix a l'hivern i a principis de primavera. S'alimenta de crustacis i d'exemplars joves de sardina i seitó. Es troba a la Mediterrània i, a l'Atlàntic, de Noruega i la mar Bàltica fins al Marroc, incloses les illes Açores i Canàries.
Espècie d'interès comercial. Es pesca amb arts d'arrossegament, soltes, arts de platja, encerclament, línies de mà, curricà, palangres i tresmall.
màxima 50 cm, comuna de 18 a 30 cm. Talla mínima legal de captura: 18 cm.
Parapenaeus longirostris (Lucas, 1846)
ES Gamba de altura FR Crevette rose du large EN Deep - water pink shrimp
Gamba llagostinera Gamba
Cos llis. Ulls aplanats. Rostre recurvat cap amunt amb 8 dents. Color rosa ataronjat amb el rostre vermell.
Viu sobre fons fangosos o sorrencs entre 20 i 700 m de fondària. Activitat nocturna. Es troba a la Mediterrània, i a les dues bandes de l'Atlàntic (a l'oriental, de Portugal a Angola).
És la gamba amb més importància comercial a les costes mediterrànies d'Espanya, el Marroc, Itàlia meridional i Xipre. Es pesca amb arts d'arrossegament. No està regulada ni té talla mínima legal.
Màxima longitud 16 cm (mascles) i 19 cm (femelles), comuna de 8 a 14 (mascles) i 12 a 16 (femelles).